Buscador de libros

Busqueda avanzada
cambra pròpia, Una: portada
  • N° páginas : 144
  • Medidas: 130 x 205 mm.
  • Peso: gr
  • Encuadernación: Rústica
Descargar Ficha Enviar Ficha

cambra pròpia, Una WOOLF,VIRGINIA

Woolf mostra que una dona amb el mateix talent que Shakespeare no hauria tingut les mateixes oportunitats que ell per a desenvolupar-lo perquè se'ls tancaven les portes

Editorial:
Traductor:
Valentí, Helena
Colección:
LA TEMERARIA
Materias:
CLASICOS CONTEMPORANEOS(S.XX);
ISBN:
978-84-943201-0-1
EAN:
9788494320101
Precio:
15.38 €
Precio con IVA:
16.00 €

¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana

 

Sinopsis

Apareguda l’any 1929, reflecteix l’enfocament molt personal de l’autora a l’hora d’escometre el tema de LES DONES I LA NOVEL•LA. El punt d’arrencada se situa en la necessitat, per a les dones que volen esdevenir escriptores, de l’existència d’”una cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anuals”. Però el text que presentem transcendeix aquest tema principal i “no tracta solament de l’estatus de la dona, sinó també de la intel•ligència creativa, de la naturalesa del geni i de la fatalitat del feixisme. El llibre és enèrgic, lúcid, convincent, divertit; és, de fet, una obra mestra” (Johnm Lehmann).

El libro en los medios

"Una cambra (amb vida) pròpia" (La Temerària) Cultura - El Punt Avui, 13 març 2015

13/03/2015

Woolf mostra que una dona amb el mateix talent que Shakespeare no hauria tingut les mateixes oportunitats que ell per a desenvolupar-lo perquè se"ls tancaven les portes. "Virginia Woolf va escriure aquesta novel·la de fons feminista fa 85 anys".

Descargar

"Una cambra pròpia" (La Temerària) Catorze14 - Cultura viva, novembre 2014

27/11/2014

Woolf mostra que una dona amb el mateix talent que Shakespeare no hauria tingut les mateixes oportunitats que ell per a desenvolupar-lo perquè se"ls tancaven les portes.

Autor: Woolf, Virginia

Woolf, Virginia

Virginia Woolf (Londres, 1882 – Sussex, 1941), filla de Leslie Stephen, va ser una de les veus més destacades del modernisme literari del segle XX. Educada a casa seva (no va anar gairebé mai a escola), l’any 1912 es casà amb Leonard Woolf, amb qui fundaren la prestigiosa editorial Hogarth Press, que consagrà autors com T.S. Eliot o Katherine Mansfield. Fou, juntament amb altres companys, fundadora del Grup de Bloomsbury . Va mantenir també una relació amb l’esciptora Vita Sackville-West, qui li inspirà per a la novel•la Orlando. El trastorn bipolar que patia fou determinant perquè el 28 de març de 1941 se suïcidés al riu Ouse, amb les butxaques de l’abric plenes de pedres.