Antígona. Èdip rei. Èdip a Colonos (2ª ED) SOFOCLES

5 clàssics grecoromans que no us podeu perdre

Quan parlem de llibres tenim tendència a parlar de novetats, de llibres moderns o relativament recents, però hi ha llibres “antics” amb contingut molt actual i que poden ser igualment atractius. Són el que anomenem llibres clàssics. I què és un clàssic? És aquell llibre que aconsegueix superar la barrera del temps i de l’espai i que és capaç d’encisar lectors de totes les èpoques. Al llarg de la història de la literatura hi ha moltes obres considerades clàssiques. Jo avui he volgut anar al passat més remot: als clàssics grecoromans; aquelles obres abans de crist que més de dos mil anys després els llegim i ens encanten i que han inspirat artistes de totes les disciplines i de totes les èpoques. Així doncs, fora prejudicis. Oblidem en quina època van ser escrites i llancem-nos a la lectura d’aquestes obres amb la ment oberta: Èdip Rei, Sòfocles És la tragèdia de les tragèdies. L’obra comença amb una pesta que està devastant la ciutat de Tebes. El rei, Èdip, demana a un endeví que li digui què han de fer per frenar la pesta. Aquest li respon que han de trobar l’assassí de Laios, l’antic rei. Al llarg de l’obra descobrireu a l’hora que ho fa Èdip, que és fill de Laios i Iocasta, els reis de Tebes. Poc abans que Laios i Iocasta es casessin, l’oracle de Delfos els va dir que el fill que tinguessin esdevindria l’assassí del seu pare i l’espòs de la seva mare. Laios va tenir por i, quan va néixer Èdip, va encarregar a un dels seus súbdits que el matés, però aquesta persona no va complir l’ordre de matar Èdip, sinó que el va lligar pels peus a un arbre. Per allà va passar Forbas, un pastor del rei de Corint, que va sentir els grans laments i el plor del nadó i el va recollir i lliurar als reis de Corint (Pòlib i Mèrope). Èdip va créixer sota la cura dels reis de Corint. Durant unes noces, un borratxo li va etzibar que Pòlib i Mèrope no eren els seus veritables pares. Després del que havia sentit i turmentat pels dubtes, Èdip va preguntar a la seva mare si era adoptiu o no, però Mèrope, mentint, va dir-li que ella era la seva autèntica mare. Èdip, no obstant això, no estava content amb les respostes de Mèrope i va acudir a l’oracle de Delfos, qui li va pronosticar que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. En escoltar aquestes paraules, Èdip va prometre no tornar mai més a Corint. Pel camí matarà un home, Laios. Més endavant alliberarà el regne de Tebes d’un monstre l’Esfinx i li oferiran ser el rei de la contrada i casar-se amb la reina vídua, que és Iocasta. Així doncs, al final Èdip coneix tota la veritat i s’arrencaels ulls per no veure tot el que ha fet i abandona la ciutat. Recomano l’edició de la Bernat Metge amb traducció d’Enric Iborra o la de La Magrana amb traducció de Joan Castellanos.