Buscador de libros
Busqueda avanzada
- N° páginas : 176
- Medidas: 210 x 130 mm.
- Peso: gr
- Encuadernación: Rústica
CONVERSES D'EMIGRATS ALEMANYS GOETHE,JOHANN WOLFGANG
Un mosaic d’històries sorprenents explicades sobre el rerefons de la Revolució Francesa, de la mà d’un narrador excepcional.
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
El libro en los medios
Goethe i l"art d"equivocar-se
Mentre francesos i prussians s"escorxaven, Schiller va engegar una revista per il·lustrar el poder educatiu de l"art atemporal. I com que tota guerra deu ser anecdòtica al costat de la reflexió estètica, quan va demanar a Johann Wolfgang von Goethe que hi col·laborés va imposar-li un requisit: que no esmentés la Revolució Francesa ni els estralls que aquesta feia a Germània. Goethe va respondre a Schiller enviant-li les Converses d"emigrats alemanys , que la Editorial Alpha ha publicat per primer cop en català. El ministre va respectar tant el requisit de Schiller que va articular les converses al voltant d"una família prussiana que fugia de les tropes franceses. Al voltant d"una hisenda on un jacobí i un partidari de l"Antic Règim s"acaben insultant. I, refusant la idea de l"art pedagògic, va publicar-hi una carta al·legant que és la vida i no la lectura l"únic que pot fer-nos millorar. Es tractava d"una carta, això sí, escrita formalment al més pur estil schillerià... Goethe gastava una mala llet colossal. Les Converses d"emigrats alemanys són set històries d"amor que un capellà, en un marc de tensió màxima, explica per distreure els nobles refugiats. Set històries d"estils diversos, marcades per l"eterna pugna entre l"impuls eròtic i el fre que posem o ens posen, segons el cas. Amics que acaben sent amants i exigint l"exclusiva, marits que faciliten la infidelitat de la dona per fer-la sentir culpable i així evitar ser enganyats: són faules en què Goethe explora el control com la contrapartida necessària de la llibertat, relació que ara ens costa molt d"entendre i moltíssim de respectar. Quan l"obra va publicar-se el 1795 feia anys que Goethe estudiava la fotosíntesi de les plantes i que l" Sturm und Drang s"havia apagat. Per això al text li costa arrencar i és més eixut que el Werther , vint anys anterior. Per això és més contingut, com si Werther s"ho hagués repensat i hagués vist que Lotte no valia el suïcidi però sí l"etern amor silenciós. Es dirà que per donar tant valor a la vida i tan poc a les paraules, Goethe no feia obres amorals. Segurament, per educar, són més efectives aquestes converses que l"art atemporal de Schiller. Perquè el que és etern és la capacitat humana d"errar. I res funciona tant com elevar-la a art, com veure entre els personatges el propi camí a l"abisme, i la por i alhora la pressa per anar-lo a trobar.
Converses d’emigrats alemanys
Raül Garrigasait, traductor de ‘Converses d’emigrats alemanys’ (Alpha), ens ofereix l’epíleg de l’única obra inèdita en català de Goethe, un mosaic d’històries sorprenents amb el rerefons de la Revolució Francesa
Alpha rediviva
Amb letícia rebem, els amants dels llibres bons i clàssics, la notícia que Editorial Alpha ha reprès l"activitat després de decennis de llanguiment, temps en què els lectors potser encara han trobat, a les llibreries de vell, les magnífiques versions, no de Petrarca, a càrrec d"Osvald Cardona, però sí de Racine, de la mà de Vallespinosa, o d"Els Lusíades, a càrrec de Miquel Dolç i Guillem Colom. La reedició d"aquesta última, acompanyada d"un llibre inèdit en català, les Converses d"emigrats alemanys, de Goethe, són les dues joies amb què es presenta al públic català l"Editorial Alpha rediviva: és evident que Francesc Guardans, fill de Ramon i nét de Francesc Cambó, s"ha proposat de restaurar seriosament l"ideal bifront del seu avi: mai negligir les finances, però tenir cura incessant de les empreses que més han ennoblit la memòria del patriarca de Besalú i de Verges. Dit això, parlarem avui del llibre de Goethe ja esmentat, en traducció brillantíssima, d"exquisit regust neoclàssic, del director de la col.lecció, Raül Garrigasait, Barcelona, Alpha, 2010. "Vet aquí una obra mestra poc coneguda de Goethe" Goethe va ser un enemic declarat, tota la vida —que es va acabar quaranta anys abans que Bismarck fundés la Confederació prèvia a la fundació de l"Estat alemany— de la Revolució que els francesos havien endegat amb molt de rebombori l"any 1789. (A Napoleó va estalviar-lo, perquè li va semblar que posaria ordre en tant de desgavell.) Ens consta que Schelling o Hölderlin, per exemple, van plantar, a Tübingen, l"arbre de rigor en homenatge als fets que donarien pas a una nova era de la història. Goethe, escèptic, olímpic i dinasta del Duc de Weimar-Saxònia, no en va plantar cap. Va esperar els esdeveniments, i, com és sabut, aquests no van trigar a produir-se sobre el mateix camp dels principats d"Alemanya. Però fins a la mort del seu amic Schiller —que tampoc no va destacar per la seva veneració dels sans-culottes—, Goethe no va parar de deixar empremtes del seu malestar davant aquesta enorme convulsió. Així, per exemple, després de lloar les virtuts del nou règim —la llibertat i la igualtat— als primers trenta-nou versos del cant VI de Hermann i Dorothea, l"autor enceta el que fa quaranta amb aquestes paraules: "Però el cel de seguida es va cobrir". Goethe devia tenir al cap la tempestat de Robespierre —i l"època del Terror—, home que justament cap a aquell temps (1794) el va perdre a la guillotina. Amb aquests precedents, l"autor va redactar, a la manera romànica de Boccaccio o del més pròxim François de Bassompierre, aquestes Converses d"emigrats alemanys: l"any 1793, quan les tropes franceses van ocupar la riba esquerra del Rin, una baronessa de renom, i amb ella la fillada, una colla d"amics, domèstics i majordoms, es veu obligada a refugiar-se en una propietat segura. Hi ha un nebot, al començament de l"obra, que es proclama sense embuts addicte a les idees revolucionàries; però la resta de la família, que estima la condícia, el fa callar. Llavors la baronessa, com si es trobessin allà a causa d"una epidèmia —com a la Florència del XIV assotada per la pesta—, demana a uns quants dels congregats que expliquin històries per tal de passar agradablement hores i estona. No hi falten voluntaris, i, en total, s"expliquen sis històries, o sis contes, amb un altre d"afegit al final, enigmàtic, sens dubte a l"espera que Goethe arrodonís tot el projecte, cosa que no va arribar a fer mai. Es desgranen en una progressió molt interessant, que va del registre "gòtic-fabulós", al format "nouvelle", de caire molt més versemblant i "modern". Al capdavall, això és el que volia la baronessa, que, a la pàgina 55 d"aquesta edició, engega una classe de teoria literària que no té preu: vol històries unitàries, sense falòrnies, amb pocs personatges, poques accions, contenció dels sentiments i severitat moral. Això inclòs, considero aquest llibret una obra mestra desconeguda i n"elogio altra vegada la versió. Avui els traductors són els qui més dominen la llengua a Catalunya.
L"editorial Alpha recupera i rejoveneix la col·lecció "Clàssics de tots els temps"
Comença la segona època amb "Converses d"emigrants alemanys" de Goethe i "Els Lusíades" de Vaz de Camões L"editorial Alpha, propietat de la família Cambó, acaba de publicar "Converses d"emigrants alemanys" de Goethe i "Els Lusíades" de Vaz de Camões dins la col·lecció "Clàssics de tots els temps", que recupera i rejoveneix. Francesc Cambó va fundar aquesta col·lecció el 1926, que es va mantenir activa fins el 1978. Ara l"editorial creu que hi ha un públic divers interessat en els clàssics i opta per obrir una segona etapa. "Creiem que hi ha llibres que sempre són importants", diu el director editorial Raül Garrigasait, "perquè un clàssic és un llibre que sempre té coses noves a dir. En aquest sentit, ens proposem de recuperar títols antics de la col·lecció i oferir-ne de nous, bones traduccions inèdites. Aquestes primeres obres de la segona etapa de la col·lecció són exemplificatives d"allò que pretenem, perquè també volem oferir títols que, bo i essent clàssics, tractin de qüestions actuals: "Els Lusíades" de Luís Vaz de Camões és el primer gran poema èpic que parla del colonialisme i de la supremacia d"Occident. Per una altra banda, l"obra de Goethe, traduïda per primera vegada al català, té per rerefons la Revolució Francesa: una família al voltant d"una taula discuteix i es baralla políticament. Per superar la situació es posen a explicar històries. Parla de la literatura com a mitjà per a superar conflictes i com a element cohesionador. "En la nova etapa introduïm algunes novetats. Per exemple, la col·lecció estrena un disseny més actual, lluny de l"estètica austera i imponent d"abans. I ampliem el concepte de clàssic: mentre en la primera època es publicava poesia i clàssics europeus, ara ens hem obert també a la prosa i a títols de cultures no europees." Dels nous títols, Raül Garrigasait solament ha volgut avançar a VilaWeb que Miquel Cabal prepara una traducció del rus i Manel Ollé, una del xinès.
Autor: Goethe, Johann Wolfgang
Johann Wolfgang von Goethe va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar. La seva producció literària abasta des de la poesia, la novel·la fins al teatre i l'assaig.