EL MEU TIET PATXUNGUIS VALENZUELA, JOSE IGNACIO

«Patxunguis!», va exclamar el meu tiet quan em vaig plantar sense avisar a la porta de casa seva. Cridant, sí. Perquè el meu tiet és així: quan una cosa li agrada, apuja el to de veu i acaba cridant perquè s?entusiasma i és feliç. I, a l?inrevés, si hi ha alguna cosa que no li agrada, també t?ho fa saber al màxim volum i res del món no el fa canviar d?opinió. És divertit, però els meus pares no s?hi entenen gens. Bé, ni amb mi, ni amb les mascotes, ni entre ells? Se?n van de viatge tots sols per mirar de solucionar els seus problemes. Mentrestant, jo haig de passar l?estiu amb el meu tiet Nino i les seves trenta mil regles estranyes. De vegades es vesteix de gala sense cap motiu, o fa trucs de màgia i et sorprèn amb coses que ni t?imagines, però sospito que el meu tiet amaga alguna cosa al seu cor?