Buscador de libros
Busqueda avanzada- N° páginas : 32
- Medidas: 210 x 210 mm.
- Peso: gr
- Encuadernación: Carton‚
L'AVIA NECESSITA PETONETS - CAT 2ªED BERGUA / SALA
Tots sabem que els petonets de la mama curen... Però, què passa quan són els avis els qui necessiten aquests petonets?
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana
Sinopsis
familiars.
Per a un nen resulta difícil comprendre que un adult perdi el control dels seus actes, o que tingui buits de memòria. I, per als seus pares, exercir de pares dels seus fills i dels seus propis progenitors és pesat i poc gratificant.
Per aquest motiu hem volgut explicar, de forma comprensible per als infants,l?evolució de la malaltia al mateix temps que exposem les accions recomanades per estimular la memòria i les capacitats perdudes.
No hi ha tractament mèdic per alleugerir els efectes degeneratius de la vellesa. En tot cas, les úniques mesures efectives són l?amor i l?afecte. I els nens són la millor font d?ambdues coses.
El libro en los medios
"Un petonet, àvia!" (ARA, 9 de juliol)
"La infermera Ana Bergua ha ecrit el conte "L"àvia necessita petonets", que ha il·lustrat Carme Sala i que té com a protagonista una nena de 7 anys i la seva àvia que pateix la malaltia de l"Alzheimer"
"L'àvia necessita petonets" acerca a los niños a la realidad del Alzheimer"
"La clave de la historia está en el afecto como base para mejorar la calidad de vida de los más mayores de la familia" (La Mañana, 13 de abril de 2011)
')">"L"àvia necessita petonets" a Lleida TV
Presentació del conte "L"àvia necessita petonets" a Lleida. Les seves autores Ana Bergua i Carme Sala, parlen del seu primer llibre amb Joana Espuga, Presidenta de l"Assoc. de familiars de malalts d"Alzheimer de Lleida.
No paséis de largo. Los especialistas instan a explicar a los niños temas tabú en lugar de silenciarlos
"A Maite no le hizo mucha gracia que la abuela María llegara un día con la maleta a rastras y se instalara en su habitación mientras a ella la metían a compartir cuarto con su hermana Laura. Su madre fue explicándole lo que ocurría: la abuela ya no podía quedarse sola en su casa, estaba enferma de algo que se llamaba alzheimer y no se acordaba de casi nada." (La Vanguardia, 17 de febrero de 2011)