Buscador de libros
Busqueda avanzadaPrimer capítulo / Extracto
- N° páginas : 84
- Medidas: 210 x 210 mm.
- Peso: gr
- Encuadernación: Rústica
Canillo. Les meves memòries FONT, DENISA
Un recull profusament il·lustrat amb imatges de records de la vida quotidiana i les tradicions de la parròquia andorrana de Canillo al segle passat.
¿Quieres comprar este libro? Busca tu librería más cercana

Sinopsis
Amb aquest llibre, dedicat als seus records de Canillo, Denisa Font pretén fer un homenatge a les generacions precedents d’andorrans que van viure una Andorra tradicional que avui ha canviat radicalment. En molt pocs anys, els costums, les festes o les activitats tradicionals han viscut una profunda transformació, i és amb la intenció de conservar la memòria d’aquest passat no tan llunyà que l’autora escriu aquestes pàgines. Gràcies a aquest enfilall de records, els lectors de més edat podran rememorar vivències i moments entranyables de la seva pròpia adolescència i joventut, mentre que les generacions més joves podran conèixer una mica millor l’Andorra d’abans, una Andorra que no hauríem d’oblidar si volem saber d’on venim.
Autor: Font Torres, Denisa
Denisa Font Torres neix a Prats, a casa Puigcernal, on creix en el si d’una família tradicional que en el seu cas és constituïda pels padrins, els pares i un oncle. Va a l’escola francesa de Canillo i, posteriorment, al Cours Complémentaire, a Andorra la Vella, abans de continuar al Lycée de Jeunes Filles de Perpinyà. Finalment, completa la seva formació de docent a l’École Normale d’aquesta mateixa ciutat del Rosselló. Inicia la seva tasca professional a l’escola francesa d’Erts, el curs 1962-1963 i, després d’una breu estada a Anyós i Ransol, és nomenada l’any 1966 per l’escola de Canillo, on roman com a mestra i directora del centre fins al 1998, quan es jubila. Dos anys més tard, es presenta a les eleccions comunals i, un cop elegida, exerceix les funcions de consellera del Comú encarregada de les àrees de Cultura i Afers Socials al llarg dels quatre anys del mandat. Escriu de manera regular les seves cròniques al Diari d’Andorra.